La Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central i Feliu Consultors van organitzar el passat 28 de maig una taula rodona sobre internacionalització amb la participació d’Ignacio Elburgo (CEO de MASATS SA), Àngel López (Director Comercial de FORMINSA) i Montserrat Feliu (Directora de FELIU N&I). Els assistents van poder conèixer de primera mà les experiències dels participants, que van començar la matinal amb una breu presentació de les respectives empreses.
FORMINSA, ubicada a Sant Fruitós de Bages, va ser fundada el 1985 i dedicada a l’estampació de components per l’automoció i la indústria elèctrica, factura uns 30 M€ anuals i té 150 treballadors repartits en 4 plantes productives. Exporten el 70% de la producció.
Disposen de tecnologia pròpia que els permet aprofitar fins el 90% de la matèria prima en el procés d’estampació, fet que els suposa un avantatge competitiu molt important. Treballen sobretot per a l’automoció, a Europa i Amèrica i estan estudiant en un futur proper obrir la seva primera factoria a l’exterior, tot seguint les tendències del sector.
Els principals problemes que han tingut els darrers anys han estat de interrupció del subministrament d’alguns productes metàl·lics d’origen xinès i també la manca de treballadors qualificats.
MASATS, amb seu a Salelles, va ser fundada el 1967 i fabrica sistemes d’accés al transport públic (portes d’autobús, autocar, tren i plataformes per andanes). Factura 60 m€ anuals i té 300 treballadors. Exporten el 50% de la producció a més de 40 països i els seus productes acaben muntats en vehicles presents a més de 90.
Aposten per la tecnologia, la qualitat i sobretot el servei pre- i postvenda com a factors diferenciadors del seu producte. Eviten competir per preu.
Actualment estan consolidant la línia de portes i rampes per al ferrocarril. El mercat on veuen més futur és el Xinès. De fet força autobusos urbans de Barcelona, per exemple, són de la marca xinesa BYD, fabricats a Hongria.
FELIU N&I ofereix serveis d’internacionalització a les empreses. Acompanyen empreses en les seves inversions a l’estranger i també empreses estrangeres en les seves inversions a l’estat espanyol. Són 35 persones repartides entre les oficines de Manresa i Madrid. A nivell internacional treballen sobretot al continent americà i al sud-est asiàtic.
També aposten pel servei com a principal valor per ajudar a fer la implantació legal i econòmica d’empreses en diferents països, gestionant també la contractació i mobilitat de treballadors, oferint a les empreses un servei complet en destí. Cal tenir en compte que cada país té regulacions laborals i d’immigració diferents i gestionar els expatriats sovint no és gens fàcil.
Constata que els xinesos estan fent fortes inversions a centre i sud-amèrica davant la impossibilitat de fer-ho als EUA i també estan intentant entrar amb força a Europa.
Pel que fa al personal qualificat, hi ha dificultats per trobar-ne arreu i els projectes per dur quadres intermedis o especialistes s’han de plantejar a mig termini per les dificultats burocràtiques associades als tràmits d’immigració. L’opció del teletreball en determinades àrees pot ser una solució.
Un altre fet que ha detectat en el seu viatge són els alts marges de benefici amb que treballen en zones sense tanta regulació com Europa. Aquí els marges són escassos per causa, entre d’altres, de les múltiples normatives ambientals, laborals, etc., a tots els nivells (local, comunitari, estatal i europeu).
Durant la taula rodona el públic va poder adreçar preguntes als ponents i es van generar petits debats a l’entorn de la dificultat de connectar amb les necessitats laborals de les generacions més joves, amb la sensació general que les empreses actuen de forma reactiva i que si fossin capaces d’oferir el que el candidat busca no hi hauria tants problemes per trobar perfils adequats.
Els assistents van estar d’acord en la millora substancial de les condicions per invertir al Marroc, amb la notable modernització de les infraestructures, com ara el nou port de Tànger Med. Possiblement la productivitat dels treballadors sigui més baixa, però la diferència de salaris amb els països europeus compensa amb escreix aquest factor.
També es constata que segons un estudi de l’Associació de Fabricants de Màquina-eina, la inversió per càpita en màquina-eina a l’estat espanyol és molt baixa, uns 13€/persona, mentre que a Suïssa per exemple és de 160€/persona.
Finalment, no podia faltar el debat sobre la irrupció de la IA a les empreses, que els assistents van veure amb un cert escepticisme. Creuen que ara mateix hi ha unes expectatives exagerades i que segurament veurem alguns productes millorats amb l’aplicació d’aquesta tecnologia, com per exemple el Microsoft Copilot, que pot simplificar moltes tasques administratives.
Després de la taula rodona els assistents van compartir un esmorzar de networking on van poder acabar d’intercanviar informació que de ben segur serà d’utilitat a les seves empreses.