A les comarques centrals el sector industrial té un pes específic important, en general per sobre del 30% del VAB i per tant força superior a la mitjana catalana. Ho és per tradició, gràcies a un procés d’industrialització lligat a l’abundància d’energia hidràulica i a les facilitats del seu aprofitament, amb empreses tèxtils que es van instal·lar al llarg dels rius Cardener, Llobregat, Anoia, etc. Al Bages i al Berguedà també tenen o han tingut importància les indústries extractives, a Osona la indústria alimentària i a l’Anoia la paperera i el cuir.

No obstant això, amb la crisi del tèxtil i, posteriorment, del sector miner, es va produir un canvi de les pautes de desenvolupament que van portar cap a un procés de diversificació industrial i de recomposició de l’estructura industrial. Actualment, al costat del que queda dels sectors originaris, sobresurten el metal·lúrgic -moltes vegades lligat a l’automoció-, el de les indústries alimentàries i el de la indústria manufacturera en general.