Metall i Catalunya Central · Xavier Perramon

L’any 1977 va quedar marcat per les reivindicacions socials i nacionals. És en aquest context d’agitació i de vegades enfrontament que un grup d’empresaris de la comarca del Bages fundaren la UNION DE EMPRESARIOS SIDEROMETALÚRGICOS  DE MANRESA Y COMARCA per la “coordinació, representació, gestió, foment i defensa dels interessos professionals comuns dels seus membres. El 1981 passa a denominar-se PATRONAL METAL·LÚRGICA DEL BAGES i el 2017 PATRONAL METAL·LÚRGICA DE LA CATALUNYA CENTRAL.

Avui, només el pes del sector del metall s’estima al voltant del 20% del valor afegit brut de tota l’activitat econòmica, un percentatge considerat dels més alts d’Europa. La seva importància ja va impulsar el 1981 la creació del Centre de Formació Pràctica (Cfp) a fi de millorar la formació dels professionals i la competitivitat del sector, avui considerat un referent d’innovació al país en l’àmbit de la formació contínua i serveis especialitzats a la Indústria.

Des de la presidència de la PMCC, que he tingut l’honor d’exercir del 2014 al 2020, i la seva junta directiva, han intensificat les seves activitats de representació. I des de les seves actives comissions de treball, s’han impulsat nombroses iniciatives que han tingut com a missió l’increment del coneixement entre les empreses que formen l’associació a fi de potenciar la col·laboració mútua, valor essencial que rep l’empresa associada. Cal destacar la recent edició de la seva Newsletter Fusion, en la qual es publiquen notícies d’interès pels associats de les mateixes empreses i del sector per difondre les novetats tecnològiques i de formació que són d’interès per a la millora de la competitivitat industrial.

Cal destacar el fort increment en el nombre d’associats de la nostra patronal gràcies a una tasca intensa d’apropament a les empreses per oferir-los nous serveis i solucions que permeten la millora de la seva competitivitat. Des de la PMCC també s’ha impulsat la col·laboració entre entitats com l’establert amb la Unió Patronal Metal·lúrgica de Barcelona (UPM) per formar part de la taula del conveni, impartir formació especialitzada del metall i rebre serveis d’assessorament laboral. També cal esmentar els convenis establerts amb l’ACEB del Berguedà i la CECOT del Vallés, a fi de compartir i ampliar els serveis als associats, impulsar la col·laboració empresarial i potenciar i ampliar l’oferta de la formació del Cfp cap a les seves empreses associades. El Cfp, centre presidit per la PMCC i integrat en la Fundació Lacetània, acaba de signar un conveni de col·laboració amb el centre tecnològic EURECAT per potenciar la innovació, reforçar el catàleg de formació tecnològicai impulsar la transformació digital. En aquest sentit oferirà diagnosis i revisió dels models de negoci, assessorament i formació en digitalització de processos de fabricació avançats que es desenvoluparà amb el projecte Dig-Fab i que inclourà un laboratori amb les tecnologies d’Indústria 4.0.

En el camp de la innovació, és coneguda el Silicon Valley (Califòrnia-EEUU), com el clúster (concentració d’empreses amb una mateixa activitat) més important del món de la informàtica. Salvant les distàncies, la Catalunya Central té una gran tradició industrial i podem veure-hi una certa semblança. Durant la primera meitat del segle passat l’àrea era considerada la segona en importància de Catalunya, darrere de Barcelona i per endavant de les dues comarques vallesanes. Va ser quan el territori va adquirir una excel·lent expertesa i bones pràctiques de treball. La conseqüència fou que noves indústries van trobar l’indret ideal per implantar-se. Són els casos d’Iberpotash, Pirelli, Lemmerz (Maxion), Metal·lúrgica Textil, Maquinària Industrial, Denso, Metalbages (Gestamp) i tantes altres.

Una prova de la nostra gran tradició industrial és que avui gaudim d’un extraordinari teixit d’empreses industrials petites i mitjanes (i no tan mitjanes) les quals exporten i han sabut consolidar-se fortament amb un producte propi. La majoria d’elles són líders del seu sector/nínxol de mercat.

En clau de futur caldria preguntar-se si hi ha alguna cosa que no estem fent bé. Actualment no som coneguts com a “marca” de territori tal com passa amb la vall californiana dels xips i els bits. La “marca” de territori molt apte per la indústria no és coneguda arreu del món com abans. Manquen iniciatives valentes per tal que siguem un referent, un pol d’atracció on sigui fàcil fabricar productes metall-mecànics de qualitat. No ens ha de faltar atreviment i ganes, i tot i que no tenim suficient massa crítica, no és excusa per no intentar-ho. Tenim la tradició que ens convoca i només falta crear les eines que facin créixer l’autoestima per seguir constituint grans projectes amb producte propi, trobar nous nínxols de mercat a la recerca de necessitats d’alt valor afegit. Les idees a vegades no surten de l’armari per manca d’ajuda (financera i tècnica) que faci realitat un projecte. Cal fer perdre la por dels emprenedors potencials que surten de les nostres universitats i escoles de FP i també de les noves microempreses que han de néixer. Des de les entitats patronals del metall, els hi hem de donar el suport per fer que les seves idees siguin una realitat.

No hem d’oblidar que cal fer realitat la creació d’un eco-sistema industrial al sector del metall, promocionant els canals digitals, els seus avantatges (baix cost d’implantació, el ric substrat de talent i de professionals tècnics, qualitat de vida envejable, entorn natural, hospital d’alt nivell, etc.). Tot plegat aconseguirà captar noves iniciatives industrials de fora. No cal esperar quan la conjuntura millori. Per obtenir els fruits, cal plantar primer l’arbre. Ara és el millor moment per crear els instruments esmentats. Quan sigui el moment propici, en el lloc i moment adequats i amb un clima econòmic més adient serà quan arribaran les inversions. La Catalunya Central vol ser del millor “Silicon Valley” del metall del Sud d’Europa, tal com van veure Pirelli, Lemmerz, Cremsa-Dayco, Magneti-Marelli (Situpsa), i fa pocs anys Raymond (Tecniacero), Denso (la filial d’una multinacional japonesa, més rendible de fora del Japó), etc. Ells ho van intuir i en podrien venir moltes més si s’hagués aprofitat el moment per anar a vendre el nostre territori amb les eines ben esmolades. No ho vàrem fer.

La gran experiència d’una vall propera a San Francisco podria ser una inspiració si la sabem vendre com una zona atractiva per invertir, un lloc amb la millor tradició i innovació industrial, amb una economia molt equilibrada i una elevada qualitat de vida. Només cal posar-hi. I creure-s’ho.

Les meves últimes paraules com a president de la PMCC són per a totes les persones que m’han donat suport, i també pel nou president Joan Ramon Perdigó (MONTAJES RUS) i les vicepresidentes Cristina Puig (DENSO) i Elvira Garcia (INOXFORMA) que s’han acabat d’estrenar en el càrrec pel període 2021 a 2024, a les quals vull agrair la seva confiança i determinació, i que per descomptat tindran sempre el meu suport. I vull acabar expressant una gran gratitud a tothom amb qui he col·laborat pel ple suport que he rebut en tot moment.

 

Xavier Perramon – President Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central

Manresa, 31 març 2021

Per | 2021-03-31T12:53:58+00:00 31 març 2021|General|Sense comentaris

Sobre l'Autor:

Secretaria