Entrevista al nou President de la PMCC – Joan Ramon Perdigó

  • Joan Ramon Perdigó és el conseller delegat de Montajes Rus i des de fa unes setmanes el president de la PMCC. Ens pot explicar qui és el nou cap de les empreses del metall de la Catalunya Central?

Vaig néixer i visc a Bagà. Faré aviat 59 anys. Soc de poble. Arrelat al territori. Vaig estudiar el batxillerat a Tarragona i la carrera a  Barcelona. Vaig llicenciar-me  en Ciències Econòmiques per la UB (1980/85). Vaig treballar, poc temps, a l’Ajuntament de Barcelona i després a la Generalitat. Però aviat em vaig decantat per l’empresa privada. Primer en un grup agropecuari que em va portar per Girona i Cantabria. Mes endavant vaig tornar a Barcelona a una cadena de botigues de parament de la llar (Gerplex, ara Casa viva). I al   2002 amb la meva dona, que també es de Bagà , vam decidir tornar a casa. Volíem que els nostres fills gaudissin del que havia sigut la nostre infantesa (anar al col·legi sols, córrer en bicicleta, jugar a futbol al carrer, estar a prop del avis , etc). Vaig  trobar feina a Montajes Rus , que estava iniciant una nova etapa, com a director financer. Al 2006 ,  quan el CEO va marxar,  els accionistes van decidir que jo passes al davant. I aquí continuo.

 

  • En la seva primera manifestació com a President de la PMCC va dir que volia exercir un mandat continuista, més enllà de l’obvi del significat de la paraula, ens podria dir com planteja aquesta continuïtat?

A mi m’ho va proposar en Xavier Perramon, que va ser l’anterior president en els dos darrers mandats i també persones de la ACEB. La PMCC va néixer el 1977; i aquest any celebrem els 30 anys de la Fundació Lacetània i els 20 del Centre de Formació Pràctica. Aquí hi ha molta solera. Els canvis han de venir d’una manera gradual, raonada i amb molt de quòrum. Això vol dir un mandat continuista.

Seguint amb la línia de l’anterior president ,la idea és potenciar tot el possible el Centre de Formació Pràctica.  Els nous reptes de la indústria 4.0 ens obliguen, com un factor indispensable, disposar de treballadors formats en les darreres tecnologies. I desgraciadament això no s’aconsegueix a la formació acadèmica tradicional. El mon actual permet fabricar quelcom a qualsevol lloc i llavors traslladar-ho, via la logística, a qualsevol mercat. Cada dia surten noves màquines, noves aplicacions i noves tecnologies que t’obliguen a  incrementar la productivitat si no vols quedar-te fora del mercat. I això requereix inversions en capital humà.

 

  • Quin seran els eixos principals del seu mandat?

Donar a conèixer la PMCC, acostar-la tan com puguem al soci i brindar-li ajuda i consells. Som 99 empreses i hi ha un capital empresarial molt potent.

I el que ja he esmentat abans. El projecte DIGIFAB. La unió de tots els centres educatius públic/privats de la Catalunya Central per modernitzar la industria del metall en el nou repte de la digitalització. La darrera setmana vam signar el conveni entre l’EURECAT, centre tecnològic especialitzat en tecnologies de la indústria 4.0 i el Centre de Formació Pràctica, referent a Catalunya en la formació contínua. Però també hi seran l’Institut Lacetània, referent en formació professional, i la EPSEM (UPC).

 

  • Quin rol ha d’exercir la PMCC a la Catalunya Central?

Les 99 empreses associades a la PMCC donem feina a uns 4600 treballadors i tenim una facturació de mes de 1000 milions d’euros. Això ja demostra la importància del sector.  La Catalunya Central te un percentatge superior en el PIB que la mitjana catalana. La industria no està sotmesa al vaivens de la climatologia ni dels destins turístics. Ho hem vist en aquests malaurats temps de pandèmia. Som les empreses que primer van rescatar al nostres treballadors del ERTO. I continuem treballant i exportant els nostres productes arreu del mon.

Volem continuar sent la veu de l’empresa per la necessària col·laboració amb les institucions públiques. I mes ara que hauran d’arribar els fons europeus de NextGeneration.

 

  • A la Junta també continuen la majoria dels anteriors membres però hi ha alguna nova incorporació i sobretot en destaquen el nomenament de dues vice-presidentes…

Si, si. Tinc molt sort. Hi ha l’Elvira Garcia i la Cristina Puig. Dues grans professionals en el seu àmbit . Però no només això. S’han implicat en aquesta aventura. Creiem que sols no podem anar gaire lluny. Només la unió de tots ens pot portar a un futur esperançador.

 

  • La PMCC i la formació tècnica. Quina importància té per la Patronal i per les empreses associades aquesta vessant, la formativa?

Bàsic. Primordial. L’hem d’incorporar a la rutina diària. Jo tenia un professor a la universitat que deia que els títols eren com els iogurts: caduquen. I això ho podem fer extensiu a tots els coneixements. Però s´hi n´hi ha hagut un que han evolucionat molt depressa  en els darrer anys han sigut el tècnic. Ja no fabriquem com abans . Les exigències actuals son tremendes. I et pots quedar fora del mercat en un no res.

 

  • El CFP actual, quin valor té en tot aquest bloc formatiu?

Es el cor. Es el lloc on podem estar atents del que s’està fabricant al sector, de la nova maquinària. Tenim molt bona relació amb els fabricants de màquina eina. I els nostres professors estan al dia dels nous coneixements. Una empresa individual, si no és gaire grossa, no s´ho pot permetre. I aquí estem parlant de pimes.

 

  • Hi ha projectes per fer créixer el centre, tant físicament com amb el catàleg de serveis. Quins son?

Augmentar les places de formació. De l’actual centenar a unes dues centes. I per tant hem d’ampliar la superfície. Dels 900 als 1600 m2. Però no només això.

La pandèmia ens ha fet veure que també es pot fer formació telemàticament. Hem de dotar a les aules de pantalles tàctils i càmeres. I això vol dir també adaptar tot el què sigui necessari.

Hem d’aconseguir una maquina de tall làser CNC. Varis torns i fresadores convencionals per la formació bàsica.

Hem de crear una aula de metrologia. I adquirir un projector de perfils, un rugosímetre i un duròmetre portàtil.

 

  • Vinculacions amb Lacetània i altres en l’àmbit del mon de la formació.

A vegades costa una mica d’entendre . Tenim un model únic a Catalunya. La Fundació Lacetània es el paraigües que engloba tant l’Institut Lacetània com el Centre de Formació Pràctica. Està presidida per la presidenta de la Cambra de Comerç. En el seu Patronat també hi ha, apart de la PMCC,  l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal,  Pimec, CCOO, EPSEM, el Departament d’Educació i la FAPAES. I hi ha com a centres adherits la majoria d’instituts del Bages. Crec no em deixo a ningú. Hi som tots. Es allò que deia com exemple de col·laboració entre les institucions del territori i el teixit empresarial.

 

  • El paquet de formació hauria de créixer més enllà de la demarcació que li correspon?

Si. A la Catalunya Central no deixem de ser pocs. I hem d’aprofitar les economies d’escala. Som socis de la Unió Patronal Metal·lúrgica. I indirectament de Foment del Treball. Però tenim excel·lents relacions amb PIMEC.  Hem començat a mirar cap el Vallès Occidental, els nostres veïns geogràfics. Però el CFP ha impartit formació a les Terres de l’Ebre. No hi ha fronteres.

 

  • Quina és la situació actual de les empreses metal·lúrgiques d’aquí? Com estan encarant les problemàtiques derivades de la pandèmia?

Ens en anem sortint. Costa, però comparat amb els altres sectors tenim uns avantatges molt clars. La industria ha resistit molt millor que el turisme, l’hostaleria, el comerç i la construcció. I ja fa tems que ho diem: ens falta ma d’obra qualificada . Animo a tots els joves que vulguin buscar un futur en el nostre sector.

 

  • Vostè és berguedà. Heu fet història. Per primera vegada un ens empresarial d’aquestes comarques té un president de més enllà del Bages. Què significa aquest fet, més enllà del simbolisme?

Home, dir que he fet historia es exagerar una mica. Soc berguedà, però la C-16 la conec de memòria. I m’agrada molt que des de el 2016 la Patronal es digui PMCC i no Patronal Metal·lúrgica del Bages. Catalunya ja es un país petit, no el fem mes petit.

I vinc d’una zona que tradicionalment vivia de dos sectors: la mineria i el tèxtil. La primera es va acabar ja fa temps i del segon només resisteixen honroses excepcions. Ja fa temps que vam decidir mirar cap al Sud.

Estem contents, els del Berguedà, que els nostres amics del Bages comptin amb  nosaltres. Però es que , com he dit abans, només la unió ens pot permetre avançar. I hem de mirar cap Osona, el Solsonès, Anoia, Ripollès i el Vallès Occidental. No serà important d’on vens sinó cap on vols anar.

 

  • Quines relacions manté la PMCC amb altres entitats territorials o nacionals?

Amb la Cambra de Comerç i Industria de Manresa anem de costat. Estem a la Fundació Lacetània i amb la Silvia Gratacós, la seva presidenta, compartim objectius comuns.

Al territori tenim excel·lents relacions amb PIMEC de sempre. I amb l’Esteve Pintó, el seu president, fa anys que ens coneixem i hem treballat junts a Promineria.

Amb la ACEB, del Berguedà, no cal dir-ho. Tenim membres comuns en les Juntes Directives. I també conec personalment al seu president , en Joan Bosch.

Tenim també una cadira a la UPM. I a primers de juny assistiré a l’Assembla General de Foment de Treball .

Això pel que respecte a les organitzacions empresarials. Estem també al patronat de la EPSEM i volem apropar-nos mes a la FUB. Com ja ha sortit ,estem al Consell Escolar de l’Institut Lacetània i també al Plenari de la Taula de Formació del Bages.

I també, on hem d’estar molta atents, a les comissions de mobilitat i Industria dels Fons NextGeneration.

I també volem continuar tenint molt bones relacions amb les organitzacions empresarials.

 

By | 2021-06-04T14:14:34+02:00 16 June 2021|General|0 Comments

About the Author:

Secretaria