Conclusions de l’informe “Perspectives econòmiques de 2021 per a les Indústries del Metall”

Des de Confemetal ens ha arribat l’informe “Perspectives econòmiques de 2021 per a les Indústries del Metall”

Les principals conclusions d’aquest informe són les següents:

• Malgrat la pandèmia provocada pel COVID-19, les indústries del metall van augmentar l’ocupació en 2020. Els nivells actuals d’ocupació se situen en 17,7 milions de treballadors. La fabricació dels productes metàl·lics, l’enginyeria mecànica i la indústria de l’automòbil són pesos pesants del sector metall a Europa. La proporció de l’ocupació en el sector metall en relació amb l’ocupació total va arribar en 2020 al 51%.

• En la majoria dels països representats per CEEMET, la mitjana anual d’hores treballades es va reduir en comparació amb l’anterior període de crisi. En la indústria del metall, es mostra una important variabilitat entre països, amb Alemanya en 1.449 i el Regne Unit en 1.874. Després de la segona crisi en el període de 2011- 2012, es va observar una tendència a l’alça fins a 2016, però des de 2017 s’ha registrat un lleuger descens. Un número molt limitat de països es posiciona entorn de la mesura de la UE.

• El cost de mà d’obra en la indústria manufacturera de la UE no ha deixat d’augmentar des de 2017. El cost mitjà per hora de la mà d’obra a la UE va ser d’uns 34 euros, durant el mateix període el cost per hora en l’eurozona va ser aproximadament de 28 euros.

• El valor de la producció en el sector del metall va disminuir de 3.446.000 milions d’euros a 3.045.000 milions d’euros, un 11,6%. S’estima que el volum de producció, segons les dades a curt termini, ha disminuït un 13% en les indústries, excloent l’acer i els metalls. Els sectors més afectats van ser: equips de transport, automòbils i maquinària i equips. S’estima que la producció del conjunt de la indústria manufacturera ha disminuït un 9,5%. El valor afegit en el total del sector manufacturer total va disminuir un 7,3% i un 7,8% en volum.

• Entre 2012 i 2020, l’evolució de la productivitat (del treball) en les indústries europees del metall va ser considerablement menor que en l’època anterior a la crisi de 2009. Aquesta feblesa de la productivitat s’observa en la majoria dels països industrialitzats i, sovint, en tota l’economia. La pandèmia del COVID-19 en 2020 ha intensificat el declivi en la productivitat en les indústries del metall, causat, d’una banda, per un baix nivell de la producció del metall, i per un altre, per un augment de l’ocupació. Per a aconseguir una major productivitat és essencial augmentar la competitivitat de les indústries del metall en relació amb els tercers països. Per a millorar el creixement de la productivitat, és necessari augmentar les inversions governamentals i privades a Europa.

• S’ha produït un descens del 10,7% en les xifres d’exportació del sector metall en 2020 respecte a 2019. Les exportacions intracomunitàries han disminuït un 9,4% i les extracomunitàries un 12,6%. Entre 2010 i 2012 es va produir un augment de les exportacions cap al Brasil, Rússia, Indica i la Xina. Entre 2013 i 2019 es va produir un augment sostenible de les exportacions a tot el món, però la pandèmia de COVID-19 ha acabat amb aquest repunt. Les exportacions fora de la UE han cobrat una importància relativa en els últims anys.

• Des de 2010, el nivell d’inversió en béns tangibles ha augmentat de manera lenta però constant. Les últimes dades de 2018 mostren un creixement més ràpid, no obstant això, com pronostiquen els economistes del metall, la situació es tornarà pitjor en 2020 i fins a 2022. En 2018, els nivells d’inversió de les indústries del metall van ser de 134.000 milions d’euros, no obstant això, és predictible que caigui en 2020. Les prediccions també mostren que recuperarà part del seu creixement fins a 130.000 milions d’euros en 2022. Continuen sent necessàries mesures per a augmentar i estimular les inversions a Europa.

• En 2017, les indústries del metall van dedicar més de 90.000 milions d’euros en Recerca i desenvolupament. En les indústries del metall es troben alguns dels subsectors més intensius en inversió en recerca i innovació d’Europa. El sector de l’automoció és el que més I+D realitza dins de les indústries del metall. Aquest sector va invertir gairebé 35.000 milions en 2017. Li segueixen de prop l’electrònica, que representa 16.500 milions d’euros de despesa en I+D i el sector de la maquinària i els equips ocupa el tercer lloc amb una despesa de més de 15.000 milions d’euros. Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia, van representar més de tres quartes parts de la despesa total en I+D en el sector del metall, amb el 48% de tota la despesa en I+D només a Alemanya. Els vehicles de motor van representar el 39% de la despesa en I+D del sector metall, seguit de l’electrònica, amb un 18%.

Font: CEEMET i UPM.

By | 2021-06-16T13:24:27+02:00 16 June 2021|General|0 Comments

About the Author:

Secretaria